Skip to main content
or search all Shakespeare texts
Back to main page

Romeo and Juliet - Act 5, scene 3

Cite

Navigate this work

Romeo and Juliet - Act 5, scene 3
Jump to

Act 5, scene 3

Scene 3

Synopsis:

Paris visits Juliet’s tomb and, when Romeo arrives, challenges him. Romeo and Paris fight and Paris is killed. Romeo, in the tomb, takes poison, dying as he kisses Juliet. As Friar Lawrence enters the tomb, Juliet awakes to find Romeo lying dead. Frightened by a noise, the Friar flees the tomb. Juliet kills herself with Romeo’s dagger. Alerted by Paris’s page, the watch arrives and finds the bodies. When the Prince, the Capulets, and Montague arrive, Friar Lawrence gives an account of the marriage of Romeo and Juliet. Their deaths lead Montague and Capulet to declare that the families’ hostility is at an end.

Enter Paris and his Page.

PARIS 
2854  Give me thy torch, boy. Hence and stand aloof.
2855  Yet put it out, for I would not be seen.
2856  Under yond yew trees lay thee all along,
2857  Holding thy ear close to the hollow ground.
2858 5 So shall no foot upon the churchyard tread
2859  (Being loose, unfirm, with digging up of graves)
p. 221
2860  But thou shalt hear it. Whistle then to me
2861  As signal that thou hearest something approach.
2862  Give me those flowers. Do as I bid thee. Go.
PAGEaside 
2863 10 I am almost afraid to stand alone
2864  Here in the churchyard. Yet I will adventure.
He moves away from Paris.
PARISscattering flowers 
2865  Sweet flower, with flowers thy bridal bed I strew
2866  (O woe, thy canopy is dust and stones!)
2867  Which with sweet water nightly I will dew,
2868 15 Or, wanting that, with tears distilled by moans.
2869  The obsequies that I for thee will keep
2870  Nightly shall be to strew thy grave and weep.
Page whistles.
2871  The boy gives warning something doth approach.
2872  What cursèd foot wanders this way tonight,
2873 20 To cross my obsequies and true love’s rite?
2874  What, with a torch? Muffle me, night, awhile.
He steps aside.

Enter Romeo and Balthasar.

ROMEO 
2875  Give me that mattock and the wrenching iron.
2876  Hold, take this letter. Early in the morning
2877  See thou deliver it to my lord and father.
2878 25 Give me the light. Upon thy life I charge thee,
2879  Whate’er thou hearest or seest, stand all aloof
2880  And do not interrupt me in my course.
2881  Why I descend into this bed of death
2882  Is partly to behold my lady’s face,
2883 30 But chiefly to take thence from her dead finger
2884  A precious ring, a ring that I must use
2885  In dear employment. Therefore hence, begone.
2886  But, if thou, jealous, dost return to pry
2887  In what I farther shall intend to do,
p. 223
2888 35 By heaven, I will tear thee joint by joint
2889  And strew this hungry churchyard with thy limbs.
2890  The time and my intents are savage-wild,
2891  More fierce and more inexorable far
2892  Than empty tigers or the roaring sea.
BALTHASAR 
2893 40 I will be gone, sir, and not trouble you.
ROMEO 
2894  So shalt thou show me friendship. Take thou that.
Giving money.
2895  Live and be prosperous, and farewell, good fellow.
BALTHASAR, aside 
2896  For all this same, I’ll hide me hereabout.
2897  His looks I fear, and his intents I doubt.
He steps aside.
ROMEObeginning to force open the tomb 
2898 45 Thou detestable maw, thou womb of death,
2899  Gorged with the dearest morsel of the earth,
2900  Thus I enforce thy rotten jaws to open,
2901  And in despite I’ll cram thee with more food.
PARIS 
2902  This is that banished haughty Montague
2903 50 That murdered my love’s cousin, with which grief
2904  It is supposèd the fair creature died,
2905  And here is come to do some villainous shame
2906  To the dead bodies. I will apprehend him.
Stepping forward.
2907  Stop thy unhallowed toil, vile Montague.
2908 55 Can vengeance be pursued further than death?
2909  Condemnèd villain, I do apprehend thee.
2910  Obey and go with me, for thou must die.
ROMEO 
2911  I must indeed, and therefore came I hither.
2912  Good gentle youth, tempt not a desp’rate man.
2913 60 Fly hence and leave me. Think upon these gone.
2914  Let them affright thee. I beseech thee, youth,
p. 225
2915  Put not another sin upon my head
2916  By urging me to fury. O, begone!
2917  By heaven, I love thee better than myself,
2918 65 For I come hither armed against myself.
2919  Stay not, begone, live, and hereafter say
2920  A madman’s mercy bid thee run away.
PARIS 
2921  I do defy thy commination
2922  And apprehend thee for a felon here.
ROMEO 
2923 70 Wilt thou provoke me? Then have at thee, boy!
They draw and fight.
PAGE 
2924  O Lord, they fight! I will go call the watch.
He exits.
PARIS 
2925  O, I am slain! If thou be merciful,
2926  Open the tomb; lay me with Juliet.He dies.
ROMEO 
2927  In faith, I will.—Let me peruse this face.
2928 75 Mercutio’s kinsman, noble County Paris!
2929  What said my man when my betossèd soul
2930  Did not attend him as we rode? I think
2931  He told me Paris should have married Juliet.
2932  Said he not so? Or did I dream it so?
2933 80 Or am I mad, hearing him talk of Juliet,
2934  To think it was so?—O, give me thy hand,
2935  One writ with me in sour misfortune’s book!
2936  I’ll bury thee in a triumphant grave.—
He opens the tomb.
2937  A grave? O, no. A lantern, slaughtered youth,
2938 85 For here lies Juliet, and her beauty makes
2939  This vault a feasting presence full of light.—
2940  Death, lie thou there, by a dead man interred.
Laying Paris in the tomb.
2941  How oft when men are at the point of death
p. 227
2942  Have they been merry, which their keepers call
2943 90 A light’ning before death! O, how may I
2944  Call this a light’ning?—O my love, my wife,
2945  Death, that hath sucked the honey of thy breath,
2946  Hath had no power yet upon thy beauty.
2947  Thou art not conquered. Beauty’s ensign yet
2948 95 Is crimson in thy lips and in thy cheeks,
2949  And death’s pale flag is not advancèd there.—
2950  Tybalt, liest thou there in thy bloody sheet?
2951  O, what more favor can I do to thee
2952  Than with that hand that cut thy youth in twain
2953 100 To sunder his that was thine enemy?
2954  Forgive me, cousin.—Ah, dear Juliet,
2955  Why art thou yet so fair? Shall I believe
2956  That unsubstantial death is amorous,
2957  And that the lean abhorrèd monster keeps
2958 105 Thee here in dark to be his paramour?
2959  For fear of that I still will stay with thee
2960  And never from this palace of dim night
2961  Depart again. Here, here will I remain
2962  With worms that are thy chambermaids. O, here
2963 110 Will I set up my everlasting rest
2964  And shake the yoke of inauspicious stars
2965  From this world-wearied flesh! Eyes, look your last.
2966  Arms, take your last embrace. And, lips, O, you
2967  The doors of breath, seal with a righteous kiss
2968 115 A dateless bargain to engrossing death.
Kissing Juliet.
2969  Come, bitter conduct, come, unsavory guide!
2970  Thou desperate pilot, now at once run on
2971  The dashing rocks thy seasick weary bark!
2972  Here’s to my love. Drinking. O true apothecary,
2973 120 Thy drugs are quick. Thus with a kiss I die.
He dies.

Enter Friar Lawrence with lantern, crow, and spade.
p. 229
FRIAR LAWRENCE 
2974  Saint Francis be my speed! How oft tonight
2975  Have my old feet stumbled at graves!—Who’s there?
BALTHASAR 
2976  Here’s one, a friend, and one that knows you well.
FRIAR LAWRENCE 
2977  Bliss be upon you. Tell me, good my friend,
2978 125 What torch is yond that vainly lends his light
2979  To grubs and eyeless skulls? As I discern,
2980  It burneth in the Capels’ monument.
BALTHASAR 
2981  It doth so, holy sir, and there’s my master,
2982  One that you love.
FRIAR LAWRENCE  2983 130 Who is it?
BALTHASAR  2984  Romeo.
FRIAR LAWRENCE 
2985  How long hath he been there?
BALTHASAR  2986  Full half an hour.
FRIAR LAWRENCE 
2987  Go with me to the vault.
BALTHASAR  2988 135 I dare not, sir.
2989  My master knows not but I am gone hence,
2990  And fearfully did menace me with death
2991  If I did stay to look on his intents.
FRIAR LAWRENCE 
2992  Stay, then. I’ll go alone. Fear comes upon me.
2993 140 O, much I fear some ill unthrifty thing.
BALTHASAR 
2994  As I did sleep under this yew tree here,
2995  I dreamt my master and another fought,
2996  And that my master slew him.
FRIAR LAWRENCEmoving toward the tomb 
2997  Romeo!—
2998 145 Alack, alack, what blood is this which stains
2999  The stony entrance of this sepulcher?
3000  What mean these masterless and gory swords
p. 231
3001  To lie discolored by this place of peace?
3002  Romeo! O, pale! Who else? What, Paris too?
3003 150 And steeped in blood? Ah, what an unkind hour
3004  Is guilty of this lamentable chance!
3005  The lady stirs.
JULIET 
3006  O comfortable friar, where is my lord?
3007  I do remember well where I should be,
3008 155 And there I am. Where is my Romeo?
FRIAR LAWRENCE 
3009  I hear some noise.—Lady, come from that nest
3010  Of death, contagion, and unnatural sleep.
3011  A greater power than we can contradict
3012  Hath thwarted our intents. Come, come away.
3013 160 Thy husband in thy bosom there lies dead,
3014  And Paris, too. Come, I’ll dispose of thee
3015  Among a sisterhood of holy nuns.
3016  Stay not to question, for the watch is coming.
3017  Come, go, good Juliet. I dare no longer stay.
JULIET 
3018 165 Go, get thee hence, for I will not away.
He exits.
3019  What’s here? A cup closed in my true love’s hand?
3020  Poison, I see, hath been his timeless end.—
3021  O churl, drunk all, and left no friendly drop
3022  To help me after! I will kiss thy lips.
3023 170 Haply some poison yet doth hang on them,
3024  To make me die with a restorative.She kisses him.
3025  Thy lips are warm!

Enter Paris’s Page and Watch.

FIRST WATCH  3026 Lead, boy. Which way?
JULIET 
3027  Yea, noise? Then I’ll be brief. O, happy dagger,
3028 175 This is thy sheath. There rust, and let me die.
She takes Romeo’s dagger, stabs herself, and dies.
p. 233
PAGE 
3029  This is the place, there where the torch doth burn.
FIRST WATCH 
3030  The ground is bloody.—Search about the
3031  churchyard.
3032  Go, some of you; whoe’er you find, attach.
Some watchmen exit.
3033 180 Pitiful sight! Here lies the County slain,
3034  And Juliet bleeding, warm, and newly dead,
3035  Who here hath lain this two days burièd.—
3036  Go, tell the Prince. Run to the Capulets.
3037  Raise up the Montagues. Some others search.
Others exit.
3038 185 We see the ground whereon these woes do lie,
3039  But the true ground of all these piteous woes
3040  We cannot without circumstance descry.

Enter Watchmen with Romeo’s man Balthasar.

SECOND WATCH 
3041  Here’s Romeo’s man. We found him in the
3042  churchyard.
FIRST WATCH 
3043 190 Hold him in safety till the Prince come hither.

Enter Friar Lawrence and another Watchman.

THIRD WATCH 
3044  Here is a friar that trembles, sighs, and weeps.
3045  We took this mattock and this spade from him
3046  As he was coming from this churchyard’s side.
FIRST WATCH 
3047  A great suspicion. Stay the Friar too.

Enter the Prince with Attendants.

PRINCE 
3048 195 What misadventure is so early up
3049  That calls our person from our morning rest?
p. 235
Enter Capulet and Lady Capulet.

CAPULET 
3050  What should it be that is so shrieked abroad?
LADY CAPULET 
3051  O, the people in the street cry “Romeo,”
3052  Some “Juliet,” and some “Paris,” and all run
3053 200 With open outcry toward our monument.
PRINCE 
3054  What fear is this which startles in our ears?
FIRST WATCH 
3055  Sovereign, here lies the County Paris slain,
3056  And Romeo dead, and Juliet, dead before,
3057  Warm and new killed.
PRINCE 
3058 205 Search, seek, and know how this foul murder
3059  comes.
FIRST WATCH 
3060  Here is a friar, and slaughtered Romeo’s man,
3061  With instruments upon them fit to open
3062  These dead men’s tombs.
CAPULET 
3063 210 O heavens! O wife, look how our daughter bleeds!
3064  This dagger hath mista’en, for, lo, his house
3065  Is empty on the back of Montague,
3066  And it mis-sheathèd in my daughter’s bosom.
LADY CAPULET 
3067  O me, this sight of death is as a bell
3068 215 That warns my old age to a sepulcher.

Enter Montague.

PRINCE 
3069  Come, Montague, for thou art early up
3070  To see thy son and heir now early down.
MONTAGUE 
3071  Alas, my liege, my wife is dead tonight.
p. 237
3072  Grief of my son’s exile hath stopped her breath.
3073 220 What further woe conspires against mine age?
PRINCE  3074 Look, and thou shalt see.
MONTAGUEseeing Romeo dead 
3075  O thou untaught! What manners is in this,
3076  To press before thy father to a grave?
PRINCE 
3077  Seal up the mouth of outrage for awhile,
3078 225 Till we can clear these ambiguities
3079  And know their spring, their head, their true
3080  descent,
3081  And then will I be general of your woes
3082  And lead you even to death. Meantime forbear,
3083 230 And let mischance be slave to patience.—
3084  Bring forth the parties of suspicion.
FRIAR LAWRENCE 
3085  I am the greatest, able to do least,
3086  Yet most suspected, as the time and place
3087  Doth make against me, of this direful murder.
3088 235 And here I stand, both to impeach and purge
3089  Myself condemnèd and myself excused.
PRINCE 
3090  Then say at once what thou dost know in this.
FRIAR LAWRENCE 
3091  I will be brief, for my short date of breath
3092  Is not so long as is a tedious tale.
3093 240 Romeo, there dead, was husband to that Juliet,
3094  And she, there dead, that Romeo’s faithful wife.
3095  I married them, and their stol’n marriage day
3096  Was Tybalt’s doomsday, whose untimely death
3097  Banished the new-made bridegroom from this city,
3098 245 For whom, and not for Tybalt, Juliet pined.
3099  You, to remove that siege of grief from her,
3100  Betrothed and would have married her perforce
3101  To County Paris. Then comes she to me,
3102  And with wild looks bid me devise some mean
p. 239
3103 250 To rid her from this second marriage,
3104  Or in my cell there would she kill herself.
3105  Then gave I her (so tutored by my art)
3106  A sleeping potion, which so took effect
3107  As I intended, for it wrought on her
3108 255 The form of death. Meantime I writ to Romeo
3109  That he should hither come as this dire night
3110  To help to take her from her borrowed grave,
3111  Being the time the potion’s force should cease.
3112  But he which bore my letter, Friar John,
3113 260 Was stayed by accident, and yesternight
3114  Returned my letter back. Then all alone
3115  At the prefixèd hour of her waking
3116  Came I to take her from her kindred’s vault,
3117  Meaning to keep her closely at my cell
3118 265 Till I conveniently could send to Romeo.
3119  But when I came, some minute ere the time
3120  Of her awakening, here untimely lay
3121  The noble Paris and true Romeo dead.
3122  She wakes, and I entreated her come forth
3123 270 And bear this work of heaven with patience.
3124  But then a noise did scare me from the tomb,
3125  And she, too desperate, would not go with me
3126  But, as it seems, did violence on herself.
3127  All this I know, and to the marriage
3128 275 Her nurse is privy. And if aught in this
3129  Miscarried by my fault, let my old life
3130  Be sacrificed some hour before his time
3131  Unto the rigor of severest law.
PRINCE 
3132  We still have known thee for a holy man.—
3133 280 Where’s Romeo’s man? What can he say to this?
BALTHASAR 
3134  I brought my master news of Juliet’s death,
3135  And then in post he came from Mantua
3136  To this same place, to this same monument.
p. 241
3137  This letter he early bid me give his father
3138 285 And threatened me with death, going in the vault,
3139  If I departed not and left him there.
PRINCE 
3140  Give me the letter. I will look on it.—
He takes Romeo’s letter.
3141  Where is the County’s page, that raised the
3142  watch?—
3143 290 Sirrah, what made your master in this place?
PAGE 
3144  He came with flowers to strew his lady’s grave
3145  And bid me stand aloof, and so I did.
3146  Anon comes one with light to ope the tomb,
3147  And by and by my master drew on him,
3148 295 And then I ran away to call the watch.
PRINCE 
3149  This letter doth make good the Friar’s words,
3150  Their course of love, the tidings of her death;
3151  And here he writes that he did buy a poison
3152  Of a poor ’pothecary, and therewithal
3153 300 Came to this vault to die and lie with Juliet.
3154  Where be these enemies?—Capulet, Montague,
3155  See what a scourge is laid upon your hate,
3156  That heaven finds means to kill your joys with love,
3157  And I, for winking at your discords too,
3158 305 Have lost a brace of kinsmen. All are punished.
CAPULET 
3159  O brother Montague, give me thy hand.
3160  This is my daughter’s jointure, for no more
3161  Can I demand.
MONTAGUE  3162  But I can give thee more,
3163 310 For I will ray her statue in pure gold,
3164  That whiles Verona by that name is known,
3165  There shall no figure at such rate be set
3166  As that of true and faithful Juliet.
p. 243
CAPULET 
3167  As rich shall Romeo’s by his lady’s lie,
3168 315 Poor sacrifices of our enmity.
PRINCE 
3169  A glooming peace this morning with it brings.
3170  The sun for sorrow will not show his head.
3171  Go hence to have more talk of these sad things.
3172  Some shall be pardoned, and some punishèd.
3173 320 For never was a story of more woe
3174  Than this of Juliet and her Romeo.
All exit.